La Banda Municipal a València, un somni fet realitat
Willy Freeman és un personatge de ficció inventat pel compositor Francisco Andreu Comos que vol materialitzar un somni. Des de la bocana del port del seu poblet natal veu cada dia com salpen els vaixells que van a Amèrica, aquell idealitzat destí ple d’èxits i oportunitats, un destí que encarna els seus anhels de futur i prosperitat, el seu gran somni. Fins que un dia pren la decisió; deixa enrere la seva infantesa i puja al vaixell per fer realitat el seu gran viatge. Les dificultats no seran poques, però finalment hi arriba. Quan veu les primeres llums de l’illa d’Elis, entrant a Nova York, el seu cor esclata d’alegria. Ja no importen les dificultats del camí, ni fins i tot les que trobarà després de desembarcar. La fita important era arribar, i així ha estat.
No es poden expressar millor els sentiments dels músics de la nostra Banda Municipal de Música en el moment de pujar a l’escenari de la sala Iturbi del Palau de la Música de València. El somni de Willy Freeman era el nostre somni. Quan, a les 4 de la tarda del divendres, 18 de juliol, vam sortir d’Alcanar amb una comitiva de més de 200 persones entre músics i acompanyants, empreníem el viatge cap al nostre somni particular. Per a qualsevol banda de música és un honor i un motiu de prestigi participar en el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”, el més important i acreditat del món. Havíem aconseguit superar tots els filtres de selecció dels organitzadors i allí estàvem, dins del grup de bandes de la 2a secció, per a formacions fins a 80 músics.
Els moments previs, en una sala annexa mentre afinàvem i ens fèiem les últimes fotos per a l’àlbum de la història, deixaven entreveure els nervis barrejats amb la il·lusió d’aquell instant únic. Molts ens preguntàvem si havíem fet prou per competir al costat d’altres bandes molt més professionalitzades que la nostra i amb més experiència en aquests concursos, però ara això ja no tenia importància. Estàvem allí per gaudir d’aquell moment, en teníem prou pujant a l’escenari i tocant: aquest era el nostre somni que ja s’havia fet realitat.
Abans de nosaltres van interpretar el seu programa la Studenten Harmonie Orkest Twente d’Holanda, el Centre Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost (Alacant) i la Societat Artística Musical de Benifaió (València). Nosaltres vam trepitjar l’escenari cap a les 8 del vespre i, amb l’entrada de batuta del nostre director Pascual Arnau, vam escriure una nova pàgina de la història de la Banda Municipal. Començàrem amb l’estrena del pasdoble “Amelín” del nostre estimat mestre José Quiles Simón, peça introductòria fora de concurs. Després vindria l’obra obligatòria, “The dream of Willy Freeman” del mestre Francisco Andreu Comos i, finalment, “Ancient Roots”, una obra del nostre amic compositor Juanjo Villarroya Grau, composada expressament per al certamen. L’ovació final del públic present al Palau ens recompensà de tots els esforços i nits d’assaig intensiu i esgotador. El nostre somni ja s’havia complit.
Després arribà el torn de la Banda Musical d’Arouca (Portugal) i de la Societat Musical Ayorense (València). Mentre el jurat deliberava vam passar una bona estona amb la Festival Brass Band, una formació invitada de Bèlgica que va fer aixecar el públic en més d’una ocasió amb entusiasme. Quan es va llegir el veredicte del jurat atorgant als companys d’Ayora el primer premi no ens va sorprendre. N’eren mereixedors. Però nosaltres ens sentíem en certa manera també guanyadors. La nostra victòria moral era haver assolit l’objectiu marcat: el fet d’haver participat passant-nos-ho bé, i d’haver posat damunt d’un escenari tan prestigiós el nom d’Alcanar i el nom de la nostra Banda Municipal. I també la satisfacció d’haver compartit la nostra música amb altres companys i formacions dels quals en podrem treure molt bones lliçons.
Volem agrair amb aquestes lletres l’esforç i dedicació de tots els que ho han fet possible. Al mestre José Quiles, per la seva col·laboració musical amb el pasdoble “Amelín” i per les seves paraules d’ànim en un dels últims assaigs. Al mestre Juanjo Villarroya per haver-nos confiat la primícia de la seva magnífica obra “Ancient Roots” i pel seu suport constant. A la regidora de la Banda, Eva Queralt, i als representants del consistori per tot el suport logístic i els recursos esmerçats en aquest projecte. També als treballadors municipals, que no oblidaran mai quan pot arribar a pesar un campanòfon. Als pares i mares dels músics, per la paciència i el sacrifici de tantes hores d’assaig (amb alguna nit d’aiguats inclosa). Als incondicionals seguidors de la Banda Municipal, que sabem que en són molts, perquè ells són les vitamines que ens alimenten i ens fan créixer. Als companys músics d’Ulldecona, La Sénia i la Filha d’Amposta per haver-nos cedit els seus auditoris de forma completament desinteressada. I, com no pot ser d’altra manera, als membres de la Junta de la Banda, per tantes i tantes hores de dedicació organitzant fins a l’últim detall.
I deixem per al final l’agraïment més destacat al nostre Willy Freeman particular; a l’home que des del primer moment va creure que podíem aconseguir fer realitat aquest somni: el nostre director Pascual Arnau Beltran. Des de la seva arribada a Alcanar l’any 2002 ha dut a terme un treball tenaç i constant de millora de la nostra Banda Municipal. Ell ha fet possible, durant aquests 12 anys de director, que l’any 2009 aconseguíssim el segon premi al Certamen Internacional “Vila de La Sénia” i que arribéssim aquest any a l’Olimp de les bandes de música, el Certamen de València. Ell ha confiat amb la nostra capacitat com a músics i nosaltres li volem dedicar el nostre millor aplaudiment com a director. Moltes gràcies, Pascual. Seguirem somniant.
Quan Willy Freeman arriba a Nova York fa cap casualment a un auditori on s’està interpretant la 1a simfonia de Gustav Mahler. Un dels temes musicals d’aquesta simfonia es pot escoltar al tercer moviment de l’obra obligatòria del mestre Andreu Comos. Gustav Mahler també va ser un gran somniador. En tota la seva obra hi va abocar els sentiments més profunds de la seva vida i els seus desitjos més íntims. Expressava amb la seva música les emocions, els sentiments o les imatges que el feien sentir viu. Segons ell, “si un compositor pogués dir amb paraules el que tracta d’explicar amb la seva música, no es molestaria a compondre-la”. Podríem concloure el mateix. Mai podrem expressar en paraules tot el que la música ens va fer sentir aquella tarda de juliol a València. Els que ens vau acompanyar i ho vau sentir en directe potser estareu d’acord amb nosaltres.
Felicitats a tothom. Seguirem tocant. Seguirem somniant.
Juliol de 2014
Banda Municipal de Música d’Alcanar
AMELIN Pas-doble (José Quiles Simón)
https://www.youtube.com/watch?v=rWjCoW8s24E&feature=share
http://fonoteca.cibm-valencia.com/detalles-cd.aspx?idInterpretacion=3337
THE DREAM OF WILLY FREEMAN (Francisco Andreu Comos)
https://www.youtube.com/watch?v=XDSaF66M_2s&feature=share
http://fonoteca.cibm-valencia.com/detalles-cd.aspx?idInterpretacion=3339
ANCIENT ROOTS (Juanjo Villarroya Grau)
https://www.youtube.com/watch?v=Qjdb-spKuuQ&feature=share
http://fonoteca.cibm-valencia.com/detalles-cd.aspx?idInterpretacion=3338
Banda Municipal de Música d'Alcanar 